lunes, 14 de junio de 2010

Pilar Moros, tècnica del barri d' Horta

“Al començament, altres serveis de l’ajuntament han vist algun cop els tècnics com un control”

Pilar Moros és la tècnica d’ Horta des del setembre del 2009. Té una llarga trajectòria a l’Ajuntament i molta experiència als barris. Recalca que s’han adonat que els veïns i les entitats s’interessen molt en el dia a dia. Destaca la figura del veí “inspector”, que detecta, per exemple, que una paperera sempre està plena, i gràcies a la vigilància del qual el barri millora. Reconeix que al principi faltava definir funcions, canals i circuits i que, potser, altres serveis de l’ajuntament els han vist com a controladors. Des del setembre, la majoria de peticions s’han resolt de forma positiva de cara al veí o l’entitat. Dimecres passat vaig parlar amb ella per conèixer de primera mà la figura de tècnica del barri i repassar aquests primers mesos de feina.


La teva tasca consisteix en ajudar en la relació entre el barri i els serveis de l’Ajuntament. Podries posar algun exemple.
Tenim contacte directe amb veïns i entitats i el que fem és rebre demandes, i a partir d’aquí fem de pont, facilitem la connexió amb els serveis de l’ajuntament. I el que sempre fem es donar resposta, tant si és positiva com si és negativa. Participem a reunions d’entitats, els proposem i els impliquem en canvis del barri i en processos de participació. Traslladem també a les entitats la informació de processos de participació, de subvencions, de canvis i d’activitats que ens arriben del districte.

Podries posar un exemple concret de la demanda d’algun veí?
Una veïna del carrer Sant Pere Miquel a qui li van col•locar un mirall de trànsit. Tenia la sensació que els lladres es podien enfilar pel peu perquè vivia en un balcó, en una primera planta. Vaig parlar amb els serveis tècnics i em van dir que podien posar un mirall de braç a la façana de l’edifici amb el permís de la comunitat de propietaris. Van fer la reunió i, després de donar el vist-i-plau per posar el mirall, els serveis tècnics el van canviar.

Una de les tasques de la coordinadora d’entitats és pressionar al districte quan hi ha una reclamació de les entitats. No coincideix una mica amb el que fas tu?
Ella fa més una part de reivindicació, de pressió, perquè representa al moviment associatiu, jo represento a l’Ajuntament. Faig de mediadora: recullo les peticions del moviment associatiu, parlo amb el districte –hi ha coses que poden aconseguir i d’altres que no-, i intento també que es comprengui quina és la posició de l’Ajuntament. Ella representa a les entitats i nosaltres fem de mediadors entre els interessos de les entitats i les possibilitats que té el districte.


Pilar Moros

Dins del consell de barri d' Horta -en què tu ets la secretària-, quina és la teva funció?
Dinamitzar el moviment associatiu, bàsicament. El consell de barri és un espai de participació on hi són els veïns i les entitats. És com una herència de les audiències públiques -en les quals els veïns feien demandes de millores urbanístiques al districte-, però va més enllà. D’una banda, es treballa l’espai públic però, d’una altra, els serveis a les persones, el comerç, la mobilitat... es treballen altres àmbits. La manera de fer-ho és a partir de les comissions de seguiment. Hi són representats polítics, entitats i veïns. La meva tasca ha estat, bàsicament, dinamitzar perquè les entitats i veïns tinguin veu en aquesta comissió. I intentar que hi estiguin representats diferents sectors de la població, és a dir, que no participin sempre els mateixos, sinó que també s’arribi a les persones que no estan associades i a les entitats que fan una aportació cultural interessant però que, generalment, no participen. Al meu parer, la part més important és implicar aquestes entitats i veïns en les comissions perquè després s’elaborarà el pla de futur, que és definir una mica el barri d’ Horta que volem d’aquí a deu anys.

Les entitats es poden inscriure al consell de barri sense passar per tu, oi?
No, han de passar per mi.

Aleshores, tu representes els interessos de l’Ajuntament?
I de les entitats, dels dos; no els interessos de l’ajuntament sinó les possibilitats. Nosaltres, com ajuntament, tenim recursos, i hi ha una part política que és decisòria. Aquest cantó polític el transformem després tècnicament en projectes, i parlem amb les entitats perquè sàpiguen de què disposen, com s’ha d’arribar a aquests recursos que tenen...

Alguns s’han queixat perquè veuen als tècnics com a controladors més que no pas com a representants de les entitats.
A quins tècnics, a què et refereixes?

En general, no parlo d’ Horta sinó dels tècnics de barri.
En algun moment s’ha viscut, però més des dels serveis de l’ajuntament, no de les entitats. Com que traslladem les peticions de les entitats, els altres serveis –no les entitats-, al començament, ens han vist algun cop com un control. De cop i volta, es troben amb unes persones que ja formaven part de l’administració i que els diuen, per exemple, que al carrer Pere Pau s’han fet obres i estan malament acabades, o la veïna que va demanar el mirall, o que el contenidor de neteja està malament posat, o bé que falten contenidors aquí o allà. Al començament era molta petició d’aquest estil, d’espai públic i que afectava d’altres serveis, o demandes del tipus que la biblioteca obre poc, o que el centre cívic no té suficients places. Nosaltres ho traslladàvem i els altres serveis ho podien veure com un control perquè després fèiem el seguiment de si les peticions s’havien resolt o no. És possible que en un moment inicial, quan ens vam començar a instaurar, i quan encara no estaven definits del tot les funcions, els canals i els circuits, algú ho pogués haver viscut així. Quant a les entitats, no noto que a Horta tinguin aquesta percepció. Sí que m’identifiquen com aquella noia que resol els problemes del barri, que no és així, sinó que facilitem, tramitem i també contenim. Hi ha persones que són demandants compulsius i que reclamen només allò que els afecta a ells. Hem anant aprenent a prioritzar les demandes. Hi ha persones que tenen molta raó, que són realment els inspectors de barri que detecten una paperera que mai no es buida, o aquell espai que mai no es neteja o que no té font... fan un treball molt útil i, a partir d’aquí, es poden fer moltes millores.

Ara porteu un any...
Portarem un any al setembre. Al juny es va fer el concurs, però el nomenament i la implantació territorial va ser al setembre.

Abans de ser tècnica ja treballaves a l’Ajuntament?
Sí, a serveis personals. Vaig entrar a l’Ajuntament a través de serveis socials. Vaig ser educadora tres anys. Treballava al Bon Pastor, que és un barri molt petit en què es treballa en xarxa i amb entitats. Després vaig dirigir el Centre Cívic Matas i Ramis, tres anys també. I més endavant vaig estar com a tècnica polivalent, com a referent de zona d’ Horta un any. Aleshores aquesta plaça va desaparèixer pel nou model i vaig concursar per a ser tècnica de barri.

O sigui, que ets funcionària, oi?
Sí.

Què destacaries de la teva feina des del setembre fins ara?
El balanç és positiu. Hem après molt. Al començament va ser una miqueta de desorientació, faltava definició de funcions, canals i circuits, i ens faltava també a nosaltres aprendre criteris per actuar. Ara, la visió que tinc del barri és molt més àmplia que la d’abans, és molt més global, objectiva i completa, perquè hi ha percepcions molt diferents en funció del col•lectiu o de la persona. Veiem que som útils perquè les peticions que trametem es resolen, sempre i quan siguin viables i prioritàries. Diferenciem entre el que és el petit manteniment i les grans inversions. I detectem que el que volen els veïns i les entitats és més el funcionament quotidià, el dia a dia, que no grans obres, que també les volen. Estem satisfets perquè sempre hi ha resposta; encara que sigui negativa, saben que hi haurà resposta. I accepten també la negació i la justificació.

Quantes reclamacions heu atès des del setembre?
Entre vuitanta i cent.

I quantes s’han resolt de forma positiva cara al demandant?
La majoria.

Quan s'hi rep una negativa, quines altres vies li queden a qui reclama?
Sí, en tenen, però tampoc no hi és la garantia que es puguin resoldre. Una que no es va resoldre positivament va ser perquè afectava d’altres persones, i era una demanda molt individual.

Què va passar?
Una persona que es queixava del funcionament d’un forn, però que al final es va comprovar que era una qüestió més personal que no pas la queixa per si mateixa. I és un tema que està avalat per Guàrdia Urbana, per tècnics, per mi...

Però sempre queda la via judicial.
Sí, sí.

Ja per acabar, sent funcionària, vas fer vaga ahir [dimarts passat]?
No, de fet ahir [dimarts passat] vam fer la comissió de seguiment del consell de barri. És important perquè es posen en contacte molts veïns i entitats que no es coneixen entre ells i que han de fer l’esforç d’establir un pla de futur comú i penso que és ric...

Però si ells volen posar-se d’acord, potser les unes tenen uns interessos i les altres d’altres, i no tenen per què arribar a un acord en tot.
Bé, és que tots ells volen. I per això és ric perquè s’han de posar d’acord arribant a un consens i han d’aprendre que de vegades cal renunciar a qüestions individuals. És un important perquè no es treballa amb línies individuals de futur sinó establint una línia comuna de barri.

No hay comentarios: